Esports Nabes

L’any 1926, Narcís Bes i Bosch va muntar una botiga de confecció de sabates a mida al número 1 del carrer Mercaders de Girona, conegut popularment com el carrer de la Neu. Allà va començar a fer calçat per a homes i dones. En aquells anys, als clients que volien unes sabates se’ls ensanyava un catàleg, escollien el model que més els agradava, amb el color que volien i la pell de la seva preferència. Llavors es feia un motllo de fusta per a cada client i es guardava amb una etiqueta, perquè la clienta solia ser sempre la mateixa. En cas que s’engreixés, se li posaven unes alces. Un cop preses les mides i tallades les peces de pell, les “enfranquidores” cosien les sabates, que podien ser de pell girada o tefilat. Després es feia una prova al client o clienta. Si el calçat anava bé, se li entregava i si no acabava d’ajustar, es feien els retocs que calguessin.

Narcís Bes i Bosch va arribar a fer amb les seves mans, 4.000 parells de sabates. El que costaven quan va començar no se sap, però al final el preu oscil•lava entre les 200 i les 300 pessetes per parell. Molta gent de Girona anava a casa seva ja que es trobava en un lloc molt cèntric – més encara en aquells anys.
Canvi en les vendes
L’any 1936, després de l’esclat de la Guerra Civil, Narcís Bes i Bosch va continuar treballant com va poder. No va tancar mai les portes del negoci, però s’havia d’espavilar per aconseguir la pell d’on podia, moltes vegades recorria a l’estraperlo o feia intercanvis. A la postguerra faltava de tot, però ell obtenia la pell dels magatzems de Can Joan Ferrer, al carrer Ciutadans. Precisament l’any 1953 l’empresa es va traslladar al número 3 d’aquests mateix carrer, al local on hi havia hagut antigament la botiga de “Fotos Sans”. A partir d’aquí comença una nova etapa en les vendes de sabates d’home cosides a mà. Aleshores se’n deia “artesania de lujo”. Era un calçat que anava catalogat com “sabates menorquines. Va ser durant aquells temps quan es va deixar de fer sabates a mida d’home i només es van dedicar a confeccionar el calçat per a dona.
Entre els anys 1957 i 1958, Narcís Bes i Borrell entra a treballar molt jove al costat del seu pare, fent d’aprenent de sabater, fabricant sabates a mida, però no és fins a començaments dels anys seixanta quan es comença a fer un canvi en l’activitat del negoci, venent material de muntanya, motxilles i altres estris relacionats amb l’esport muntanyenc. L’any 1964 es comença amb els productes de l’esport de l’esquí i l’any 1983 la família Bes deixa del tot la confecció i venda de sabates, per dedicar-se de ple a la venda de productes relacionats amb el món de l’esport.
És aleshores quan s’amplia la botiga del carrer Ciutadans i es compra un local que hi havia al costat que havia estat un establiment de venda de queviures. Se centren en l’esport de muntanya, la venda d’esquís i tota mena de productes relacionats amb aquestes activitats. Ara es continua igual que des de llavors, i Narcís Bes diu que les grans superfícies comercials han fet mal a tothom, “però nosaltres n’hem sortit força ben parats perquè ens hem especialitzat, no toquem res de futbol ni bàsquet, ni res de tot això”.

 Esports Nabes